Comença la festa de les llums al Call de Barcelona

Nesh gadol haya haim!
Un gran miracle va succeir allà.
A la porta del Call de Barcelona, al carrer Sant Honorat, just al costat del pessebre municipal, una gran hanukiya , el canelobre de vuit braços més un, ha  inaugurat aquest vespre la festivitat de Hanukah, la festa de les llums, que commemora la victòria dels macabeus sobre els grecs al segle II AC i la supervivència del poble jueu. La festa del miracle, de l'oli pur que crema durant vuit dies en el Temple, malgrat només haver-ne la quantitat d'un sol dia. El miracle del ressorgiment del Call de l'oblit,  el miracle de la convivència pacífica i respectuosa entre les religions, just en l'emplaçament dels terribles fes del 1392. Una llum per l'esperança, una festa per la memòria digne de ser recordada.
Hanukah sameaj! Feliç Hanukah!!

Bones festes a tothom!

.

Feliç Hanukah,
Bon Nadal i feliç 2012,
Bon Any Nou de la Hegira 1434!
Per unes festes de la Llum, la Pau i la Pluralitat!


Religió contra filosofia? L'anatema de Barcelona de 1305

El conflicte entre la religió i la raó, entre el pensament i la fe, entre el dit progrés i la tradició. Aquestes no són paraules modernes, ens acompanyen des de la nit dels temps. Podem creure que el primer home que va aprendre a pensar va ser admirat....i temut! Pensar per un mateix és posar en dubte el grup, la tradició, les creences..... la comunitat jueva medieval va patir aquest conflicte de forma violenta. Ens ho ha explicat aquest vespre Manel Forcano en la seva conferència 'L'ANATEMA DE BARCELONA DE 1305 CONTRA ELS ESTUDIS FILOSÒFICS. EL PAPER DE SALOMÓ BEN ADRET'. Els seguidors de Maimònides al.legoritzaven la paraula segrada, i els tradicionalistes en veien un perill: la fe trontollava, els costums, les prescripcions de les sagrades escriptures amenaçaven en esvair-se .... la confrontació era virulenta, i havia de ser aturada. Amabari de Lunel va implorar Salomó Ben Adret, màxima autoritat es la seva època, de fer un anatema, una condemna, i finalment ho va aconseguir. I quines van ser les seves instruccions? Ningú no podria estudiar filosofia abans dels 25 anys, els racionalistes no podrien predicar ni a sinagogues ni escoles, la Torà tenia prioritat sobre els estudis científics, i es proscribien els llibres que propagaven les idees racionalistes (lo qual no incloïa tots els llibres científics, es respectava Maimònides!)... Un atentat contra la llibertat de pensament, o la lucidesa de pensar que la raó ha d'estar temperada per l'edat i l'experiència??? Cadascú que ho valori com vulgui..... si més no el Rashba condemnava les idees, però deixava en pau les persones. .... com vaig sentir fa anys que deia en Raimon Pannikar, jo no tinc perquè respectar les teves idees, però atu com a ésser viu, humà, com a persona, et respecto.... Crec que aquest petit relat ens marca un camí de convivència possible i necessari, que cadascú pensi com vulgui, però respectem-nos!

Pel canvi de nom del carrer Sant Domènec i Sant Ramon del Call, per Maria Teresa Massons

Us fem arribar una aportació de Maria Teresa Massons, autora del llibre Els catalans jueus. Una història, d'avui, demà i ahir

"He sabut del vostre interès perquè la placeta de Manuel Ribè es digui plaça de Salomó ben Adret. És una iniciativa lloable, però alhora caldria lluitar perquè dos carrers més canviessin de nom.

Es tracta del carrer de Sant Domènec i del carrer de Sant Ramon.

El nom original del carrer de Sant Domènec era carrer de la Sinagoga Major, però el nom va ser canviat perquè coïncidint amb el dia que es celebra la festa del fundador dels Dominics (frares encarregats de la Inquisició) es va fer un avalot (5 d'agost de 1391) on van morir 400 jueus (només cal imaginar els que van ser ferits, els que van poder fugir i els que es van convertir per salvar la vida, devien ser bastants més). El carrer es diu Sant Domènec per honorar la memòria d'aquest avalot que va significar la destrucció del Call. Amb ulls del segle XXI és una vergonya i una deshonra continuar honorant aquest esdeveniment. És una mostra d'antisemitisme (no conscient, per ignorància).

El carrer de Sant Ramon era antigament el carrer de la Sinagoga dels Francesos (sinagoga que va ser construida per jueus expulsats de França i va ser precisament Salomó ben Adret qui va conseguir del Rei el permís perquè s'instal.lessin a Barcelona). Però es va canviar el nom per honorar a Sant Ramon Nonat que va ser qui va redactar les regles de la Inquisició (dins del Dret Canònic). Una altra injúria als antics habitants del Call i a la memòria del rabí Salomó ben Adret que s'hauria d'esmenar.

Pel que fa al carrer Marlet (ignoro d'on ve le nom que en sí no té res de negatiu) s'havia dit carrer de la Sinagoga de les Dones, perquè hi era la porta que duia a la secció de dones de la Sinagoga Major. Crec que seria adequat que recuperi el nom original tot i no significar cap deshonra el nom actual.

Crec que el millor homenatge i reconeixement al rabí Salomó Ben Adret seria eliminar aquests noms de carrer que són un insult permanent a la seva memòria i una vergonya per a Barcelona. La plaça seria un complement molt adient."

Maria Teresa Massons

Seguim reivindicant la plaça Salomó Ben Adret de Barcelona

Un grup de veïns del Call de Barcelona estem reivindicant el canvi de nomenclatura de la “placeta Manel Ribé” pel de “plaça Salomó Ben Adret - el Rashba”. Reivindiquem amb aquest fet la memòria dels habitants del Call de Barcelona, dels jueus catalans, barcelonins, que un dia van ser foragitats de les seves cases, forçats a convertir-se, fugir o morir, que van ser foragitats de la memòria, condemnats a l’oblit.

Des d’aquí volem reivindicar un dret que els hi pertany, el dret al nom, el dret a ser recordats. Reivindiquem el nostre passat comú jueu-català. Salomó Ben Adret, jutge reconegut internacionalment, com també il·lustre Rabí, cabalista i intel·lectual medieval és potser el símbol més emblemàtic de la comunitat que va dirigir, com també un personatge de trajectòria prou important en la nostra història medieval per a merèixer ésser recordat en aquesta placeta al cor del Call - us recomanem que visiteu l’exposició
"Salomó Ben Adret de Barcelona 1235-1310. El triomf d'una ortodòxia" a l’Espai Call del MHCB-.

Demanem que amb aquest petit gest es comenci a reparar un oblit històric, que es comenci a entendre el llegat jueu medieval català com un llegat genuïnament nostre, del qual n’hem d’estar orgullosos.

Per la Plaça de Salomó Ben Adret, feu-vos seguidors del nostre blog o del nostre grup de Facebook “Amics del Call”.

Sílvia Angelet