Sant Jordi digital... regalar sense fronteres!!!

Com hem de celebrar Sant Jordi a l'era digital?
Avui en dia, amb la proliferació de tabletes i dispositius digitals, la festa del llibre, Sant Jordi, ens mostra de manera encara més evident l'atzucac en el qual ens trobem: el llibre bascula entre el llibre objecte i el llibre digital. 
Els amants de teories apocalíptiques ens parlen del final d'un temps, però preferim parlar de  nous començaments, de noves oportunitats.
Angelitos Edicions us convida avui a celebrar un Sant Jordi sense fronteres. Envieu el vostre llibre digital als que estan lluny, repartiu l'esperit de sant Jordi. 
Un llibre no només és un objecte, és molt més, és una idea, una finestra a un altre món.
Compartiu la vostra experiència!

Regala'm per Sant Jordi!!!

El regal imprescindible per a aquells i aquelles que ja en tenen prou de fer les coses com cal i que s'atreveixen a ser com són.
"La nena ja en té prou. prou de que li diguin qui ha de ser, com ha de ser, què ha de fer. Perquè el més important no és ser nen o nena, el més important és ser tu".
PROU, de Sylvia Angelet
1ª edició 2006. Llibro artesanal, 12 páginas. En català
2012 edició digital
Ara en format epub!!! Visualització òptima per iPad i iPhone. Compatible amb Readium

El regalo imprescindible para aquellos y aquellas que ya están hartos de hacer las cosas como conviene y que se atreven a ser como són.
"La niña ya está harta, harta de que le digan quien tiene que ser, cómo tienen que ser, qué tienen que hacer. Porque lo más importante no es ser niño o niña, es ser tú mismo".
BASTA, de Sylvia Angelet
1ª edición 2013  (edición digital)
Formato epub!!! Visualización óptima para iPad e iPhone
Compatible con Readium y Kindle


Del Call de Barcelona a la Hagadah de Sarajevo, Sylvia Angelet



Quan parlem de judaisme català, dels calls catalans, parlem del patrimoni del nostre país, de la nostra memòria. Una memòria fragmentada, tot sovint oblidada. Una memòria que cal recuperar i que podem reconstruir a través de la nombrosa documentació que tenim (actes notarials i responsa), com també de les creacions del judaisme medieval.
Una de les creacions més sorprenents i valuoses del judaisme medieval català és el cicle de haggadot il·luminades realitzades pels volts del segle XIV. Actualment han sobreviscut una dotzena de manuscrits, la majoria  bellament il·lustrats i de valor artístic i documental indiscutible. I aquests llibres són un llegat excepcional que ens obre una finestra a la vida als calls medievals catalans.
La història ens parla de fets, de dates. La memòria és el significat d’aquests fets. Podem tenir molta informació sobre la vida als calls catalans a través per exemple d’actes notarials i de responsa, però ens manca el nucli central que articula aquest fets: què volia dir ser jueu a la Catalunya medieval? Quines creences, aspiracions, tradicions, quines lluites tenien els jueus catalans? La memòria és actualitzar l’experiència històrica.
A través de l’experiència visual que ens ofereix el cicle de hagadot, podem actualitzar la memòria del judaisme medieval català.
L’imperatiu de la memòria és fonamental en el judaisme. La Torah és un llibre històric, que ens parla d’aquells moments en que el temps perd la seva linealitat per obrir-se en vertical, aquells moments en que D’u intervé al costat del seu poble, Israel, de tots aquells moments que cal recordar. Totes les tradicions jueves són essencialment commemoracions històriques, inviten a recordar aquests fets tornant-los a viure, a actualitzar l’experiència d’aquells moments en que la divinitat es manifesta posant a prova el seu poble o reafirmant el seu pacte. I Pesach és la festa de la memòria per antonomàsia. Hem de recordar l'experiència de l'esclavitud, recordar-la de manera activa, tornar-la a viure: actualitzar l’experiència. Recordar de manera activa és projectar-se en
Una hagadah (plural: hagadot) és un llibre familiar de caràcter didàctic:  és el relat que s’utilitza la nit de Pesach (Pasqua jueva), durant el sopar, en el qual s’explica com el poble d’Israel va ser alliberat d’Egipte, segons ve narrat en el llibre de l’Èxode. La hagadah exigeix que "en cada generació, cada persona està obligada a veure a si mateix o si mateixa com si ell o ella personalment haguessin sortit d'Egipte . La Hagadà ens obre el camí de la memòria, ens facilita tornar a experimentar la història de l'èxode d'Egipte, projectar-nos en la història per tal d'experimentar personalment el pas de l'esclavitud a l'alliberament, revivint tots els fets, però també els sentiments, el dolor, la fatiga, l’esperança, la joia de l’alliberament.

Per facilitar la memòria activa dels fets, l’actualització de l’experiència, la hagadah utilitza dos mitjans: les accions simbòliques, i les imatges.
Cada paraula, cada gest, cada aliment del sopar de Pesach descrit a la hagadah és una via per a reviure l’amargura de l’esclavatge (les herbes amargues), les llàgrimes (api i aigua salada), la duresa del cor del faraó (ou marró)...

I en cada imatge revivim els episodis bíblics. La imatge és la possibilitat de recordar la història, però també d’emmirallar-s’hi, de veure-s’hi involucrat, d’identificar-s’hi. Per aquesta raó, en les imatges de les hagadot preval un anacronisme que ens mostra episodis de la història antiga en escenaris medievals. Un anacronisme que facilita que el jueu medieval s’endinsi en l’experiència històrica. Un anacronisme visual que ens és particularment valuós ja que ens permet endinsar-nos en la vida dels jueus catalans medievals.
Podeu veure a continuació la conferència realitzada el passat 21 de març a Amics de la Unesco Barcelona, “Del Call de Barcelona ala Hagadah de Sarajevo. Visions creuades”
Una conferència que és una invitació a un viatge, un viatge visual pel judaisme medieval català a través de les imatges de les Hagadot. Un viatge que espera ser una experiència que ens permeti conèixer una mica més d’aquest període, que ens ajudi a fer-nos ‘el nostre i estimar-lo com mereix. Bon viatge!