La memòria dels pobles. Judaisme, catalanisme i qui sap què...

La memòria dels pobles no pot ser esborrada, però sí substituïda. Pocs recorden que fa més de 600 anys gran part dels jueus van ser massacrats a la major part dels calls catalans, o van ser obligats a convertir-se, condemnant-los a la vergonya, la persecució sistemàtica per part de la Inquisició, l'oblit o la clandestinitat. I pocs sospiten que sota del palau de la Generalitat, a principis del segle XX, foren trobats restes de cases d'alguns prohoms del Call, entre ells el cirurgià Saltell Cabrit, com també una sinagoga. El màxim òrgan de govern català reposa sobre les cendres del passat jueu de la ciutat, i qui sap si en un futur llunyà aquest serà substituït per algun altre poder imposat... Res no és permanent...
No obstant són  imperdonables els intents d'esborrar la memòria, tot i que a voltes no són intencionats. Us en deixo dos exemples gràfics: dues imatges de les restes arqueològiques trobades sota del pati dels tarongers, durant el curs del procés de restauració els anys 1907-1909 encomanat per Enric Prat de la Riba a Puig i Cadafalch i a Miret i Sans.


Crèdits:

CABALLÉ, Francesc & GONZÀLEZ, Reinald (2015) L’estructura urbana del Call de Barcelona, Ajuntament de Barcelona

Un recorregut per la memòria dels jueus catalans

"Del Call de Barcelona a la Haggadah de Sarajevo. La memòria dels jueus catalans" Una experiència guiada al Call de Barcelona amb un grup de luxe: els primers alumnes d'hebreu de la EOI. Todah Rabah Erica Con Soli

 


Descobrint les petjades amagades del judaisme i el Criptojudaisme a Barcelona

L'art entra a casa

Ocupació artística dels espais de Mandala Apartments, al carrer Vilamar 33 de Calafell. Un esdeveniment d'art contemporani que va tenir lloc del 16 al 18 de desembre de 2016.