PROYECTO PLAZA SALOMÓ BEN ADRET “EL RASHBA”: MANIFESTO

“Amics del Call” es un colectivo abierto de personas interesadas en el patrimonio judío medieval de la Ciudad de Barcelona, con un objetivo común: reivindicar la  memoria del Call de Barcelona, la memoria del judaísmo medieval catalán

  

Para este fin

Reivindicamos el cambio de nomenclatura de la placeta Manel Ribé del barrio del Call por el de Plaça Salomó Ben Adret “el Rashba”.

Por varias razones:

•  Es necesario normalizar el patrimonio judío catalán de la ciudad: el judaísmo catalán es un patrimonio rico que debe ser recuperado y puesto en valor. Y para ello necesitamos indicios, símbolos, que nos permitan rehabilitar la memoria del Call de Barcelona y romper un silencio hoy inadmisible.
• El derecho al nombre: el judaísmo catalán no sólo tiene derecho a la memoria, a ser recordado, sino también tiene derecho a ser nombrado. Poner el nombre de Salomó Ben Adret a una plaza de Barcelona es reconocer la historia y establecer un compromiso con el patrimonio.
• Un nombre se convierte en símbolo y referencia de un pasado histórico: la plaza Salomó Ben Adret nos permite dar a conocer la época dorada del judaísmo medieval catalán. Las adyacentes Sant Domènec del Call y San Ramon del Call ilustran su acoso y exterminio. A través de la nomenclatura de las calles del Call es posible pues crear una ruta comprensiva por el barrio explicando los episodios reales de la comunidad judía de Barcelona, facilitando referencias históricas al pasado del judaísmo medieval catalán.

¿Por qué Salomó Ben Adret?

Salomó Ben Adret “el Rashba” es considerado el personaje histórico más emblemático del Call de Barcelona:

• Líder de la aljama -comunidad judía- de Barcelona durante el siglo XII, conocido como  Rabino de Barcelona.
• Talmudista y jurisconsulto de proyección internacional. Autor de un corpus extensísimo de “Responsa” de valioso valor histórico, jurídico, halájico y humano.
•   Protagonista en la polémica maimonidiana y defensor de la ortodoxia.

Por qué la placeta Manel Ribé?

•      Por su emplazamiento, en el corazón del Call de Barcelona.

•      En ella se encuentra el actual Centro de Interpretación del Call, equipamiento del MUHBA dedicado a la historia del judaísmo medieval catalán.

•      Se trata de una plaza de reciente creación, abierta tras la explosión de una bomba durante la guerra civil española. Inicialmente llamada placeta del Call, en la década de los 60 se cambió su nombre por el de Manel Ribé, en honor al fallecido caporal de la Guardia Urbana de Barcelona y jefe de Ceremonial del Ayuntamiento de la ciudad.

Es necesario subrayar de que en ningún momento pretendemos causar un agravio a la memoria de Manel Ribé, ya que estamos convencidos de que podrá ser reubicado a otra plaza de mayor importancia de la geografía urbana, y más acorde con su figura.

La placeta Manel Ribé es pues el lugar indicado para honrar la memoria de Salomó Ben Adret “el Rashba”, y para recordar el judaísmo medieval catalán, al ser un emplazamiento estratégico y de alto valor simbólico

Así pues, y por todas la razones arriba expuestas, reivindicamos el cambio de nomenclatura de la placeta Manel Ribé por el de

PLAÇA SALOMÓ BEN ADRET “EL RASHBA”

Más información sobre el proyecto:

http://angelitosedicions.blogspot.com.es/p/projecte-placa-salomo-ben-adret-de.html

Contacto:

sylviaangelet@yahoo.com

Join us in Facebook:

“Amics del Call”

Sant Jordi digital... regalar sense fronteres!!!

Com hem de celebrar Sant Jordi a l'era digital?

Avui en dia, amb la proliferació de tabletes i dispositius digitals, la festa del llibre, Sant Jordi, ens mostra de manera encara més evident l'atzucac en el qual ens trobem: el llibre bascula entre el llibre objecte i el llibre digital. 

Els amants de teories apocalíptiques ens parlen del final d'un temps, però preferim parlar de  nous començaments, de noves oportunitats.

Angelitos Edicions us convida avui a celebrar un Sant Jordi sense fronteres. Envieu el vostre llibre digital als que estan lluny, repartiu l'esperit de sant Jordi. 

Un llibre no només és un objecte, és molt més, és una idea, una finestra a un altre món.

Compartiu la vostra experiència!

Regala'm per Sant Jordi!!!

El regal imprescindible per a aquells i aquelles que ja en tenen prou de fer les coses com cal i que s'atreveixen a ser com són.

"La nena ja en té prou. prou de que li diguin qui ha de ser, com ha de ser, què ha de fer. Perquè el més important no és ser nen o nena, el més important és ser tu".

PROU, de Sylvia Angelet

1ª edició 2006. Llibro artesanal, 12 páginas. En català

2012 edició digital
Ara en format epub!!! Visualització òptima per iPad i iPhone. Compatible amb Readium

Per descarregar-lo clica aquí

El regalo imprescindible para aquellos y aquellas que ya están hartos de hacer las cosas como conviene y que se atreven a ser como són.

"La niña ya está harta, harta de que le digan quien tiene que ser, cómo tienen que ser, qué tienen que hacer. Porque lo más importante no es ser niño o niña, es ser tú mismo".
BASTA, de Sylvia Angelet

1ª edición 2013  (edición digital)

Formato epub!!! Visualización óptima para iPad e iPhone

Compatible con Readium y Kindle

Para descargar pincha aquí

Del Call de Barcelona a la Hagadah de Sarajevo, Sylvia Angelet

Quan parlem de judaisme català, dels calls catalans, parlem del patrimoni del nostre país, de la nostra memòria. Una memòria fragmentada, tot sovint oblidada. Una memòria que cal recuperar i que podem reconstruir a través de la nombrosa documentació que tenim (actes notarials i responsa), com també de les creacions del judaisme medieval.

Una de les creacions més sorprenents i valuoses del judaisme medieval català és el cicle de haggadot il·luminades realitzades pels volts del segle XIV. Actualment han sobreviscut una dotzena de manuscrits, la majoria  bellament il·lustrats i de valor artístic i documental indiscutible. I aquests llibres són un llegat excepcional que ens obre una finestra a la vida als calls medievals catalans.

La història ens parla de fets, de dates. La memòria és el significat d’aquests fets. Podem tenir molta informació sobre la vida als calls catalans a través per exemple d’actes notarials i de responsa, però ens manca el nucli central que articula aquest fets: què volia dir ser jueu a la Catalunya medieval? Quines creences, aspiracions, tradicions, quines lluites tenien els jueus catalans? La memòria és actualitzar l’experiència històrica.

A través de l’experiència visual que ens ofereix el cicle de hagadot, podem actualitzar la memòria del judaisme medieval català.

L’imperatiu de la memòria és fonamental en el judaisme. La Torah és un llibre històric, que ens parla d’aquells moments en que el temps perd la seva linealitat per obrir-se en vertical, aquells moments en que D’u intervé al costat del seu poble, Israel, de tots aquells moments que cal recordar. Totes les tradicions jueves són essencialment commemoracions històriques, inviten a recordar aquests fets tornant-los a viure, a actualitzar l’experiència d’aquells moments en que la divinitat es manifesta posant a prova el seu poble o reafirmant el seu pacte. I Pesach és la festa de la memòria per antonomàsia. Hem de recordar l'experiència de l'esclavitud, recordar-la de manera activa, tornar-la a viure: actualitzar l’experiència. Recordar de manera activa és projectar-se en

Una hagadah (plural: hagadot) és un llibre familiar de caràcter didàctic:  és el relat que s’utilitza la nit de Pesach (Pasqua jueva), durant el sopar, en el qual s’explica com el poble d’Israel va ser alliberat d’Egipte, segons ve narrat en el llibre de l’Èxode. La hagadah exigeix que "en cada generació, cada persona està obligada a veure a si mateix o si mateixa com si ell o ella personalment haguessin sortit d'Egipte . La Hagadà ens obre el camí de la memòria, ens facilita tornar a experimentar la història de l'èxode d'Egipte, projectar-nos en la història per tal d'experimentar personalment el pas de l'esclavitud a l'alliberament, revivint tots els fets, però també els sentiments, el dolor, la fatiga, l’esperança, la joia de l’alliberament.

Per facilitar la memòria activa dels fets, l’actualització de l’experiència, la hagadah utilitza dos mitjans: les accions simbòliques, i les imatges.

Cada paraula, cada gest, cada aliment del sopar de Pesach descrit a la hagadah és una via per a reviure l’amargura de l’esclavatge (les herbes amargues), les llàgrimes (api i aigua salada), la duresa del cor del faraó (ou marró)...

I en cada imatge revivim els episodis bíblics. La imatge és la possibilitat de recordar la història, però també d’emmirallar-s’hi, de veure-s’hi involucrat, d’identificar-s’hi. Per aquesta raó, en les imatges de les hagadot preval un anacronisme que ens mostra episodis de la història antiga en escenaris medievals. Un anacronisme que facilita que el jueu medieval s’endinsi en l’experiència històrica. Un anacronisme visual que ens és particularment valuós ja que ens permet endinsar-nos en la vida dels jueus catalans medievals.

Podeu veure a continuació la conferència realitzada el passat 21 de març a Amics de la Unesco Barcelona, “Del Call de Barcelona ala Hagadah de Sarajevo. Visions creuades”

Una conferència que és una invitació a un viatge, un viatge visual pel judaisme medieval català a través de les imatges de les Hagadot. Un viatge que espera ser una experiència que ens permeti conèixer una mica més d’aquest període, que ens ajudi a fer-nos ‘el nostre i estimar-lo com mereix. Bon viatge!

Judaïsme medieval català

 Durant el segle XIV, a la zona de Barcelona, es va crear una sèrie de llibres il.luminats sorprenent i de gran vellesa: ens referim al cicle de Haggadot de Pesaj jueves. La haggadah és el llibre emprat la nit del 14 de Nissan, per a celebrar el sopar pasqual, el seder de Pesaj. I sembla ser que en els Calls catalans mes famílies consideraven essencial tenir-ne un exemplar. Es confeccionaven per encàrrec, raó per la qual tots tenien fragments comuns, referents al ritual pasqual, i continguts variables. Avui en dia es conserven vuit manuscrits d'aquest cicle. Tenint en compte les físic ciutadà sofertes pel poble jueu durant segles suposen que en deurien haver molts més. Pensem només en a famosa Haggadah de Sarajevo, que va sobreviure als avalots del 1391, l'expulsió de 1492, la inquisició romana el 1606, dues guerres mundials. La persecució nazi i la guerra dels Balcans... Quans manuscrits deurien perdre's en el temps i els infortunis...
I tot plegat ens duu a pensar en moltes coses: primerament, que la majoria de jueus sabien llegir, mentre la majoria de cristians eren analfabets. Que valoraven els llibres i la seves tradicions, essent capaços de gasar fortunes encarregant llibres fets a mà amb miniatures d'una gran qualitat, i en alguns cas treballades amb pà d'or. I finalment la capacitat econòmica d'algunes famílies, que invertien tants diners en tenir una haggadah.
I gràcies a aquesta excepcional documentació, avui en dia podem conèixer una mica més el que significava ser jueu en un Call català. Els nombrosos documents que es conserven ens parlen de la seva història, dels costums, dels llocs on s'ubicaven els diferents espais, fins i tot de petits detals de la vida quotidiana. Les Haggadot ens parlen de la memòria, de com entenien la seva tradició, de la seva cultura visual, molt propera a la cristiana, de la seva concepció del món, de la seva identitat.
Tot sovint es parla de judaïsme català i s'especula sobre quins eren els seus sentiments, la seva identitat com a poble. Avui, redescobrint una Haggadah molt poc coneguda, la Sister Haggadah, sabem que alguns se sentien no només jueus sinó ambé catalans. I que en les miniatures que representaven la fugida dels israelites d'Egipte, els representaven tots orgullosos caminant amb una gran senyera, que també exhibien en creuar el mar roig.
Avui, més que mai, sabem que el judaisme medieval català és també un patrimoni molt nostre que hem tingut amagat durant segles de por i d'intoleràncies. Us deixo dues imatges inèdites i crec que emocionants, d'un poble a la cerca de la seva llibertat. Les ressonàncies actuals són òbvies.
Hag sameaj! Feliç pasqua!