Mostrando entradas con la etiqueta Sefarad. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Sefarad. Mostrar todas las entradas

5 d'octubre de 2018: memòria dels avalots del Call a la sinagoga de Sanahuja

Ahir 5 d’agost de 2018 a la parròquia de Sant Jaume, antiga sinagoga de Sanahuja i posterior església de la Santíssima Trinitat, seu dels conversos, va tenir lloc un acte en memòria dels tràgics esdeveniments esdevinguts al call de Barcelona el 5 d’agost de 1391 i que va suposar el final de la comunitat jueva catalana.
L’acte, organitzat per Amics del Call, Mozaika, Nova escola Catalana i Tarbut Sefarad, va reunir una setantena de persones per retre homenatge a aquelles persones assassinades o forçades amb violència a convertir-se al cristianisme. Després de la lectura de la carta de Hasday Cresques a la comunitat d’Avinyó i de la lectura d’alguns dels noms, es va dir un kaddix en la memòria de tots ells.


Us deixo el text de la presentació de l’acte.

Bona tarda. Shalom.

Ens trobem aquí, a la parròquia de Sant Jaume, situada a l’antic  Call de Sanahuja, per recordar un fragment fonamental i tot sovint oblidat  de la història de la nostra ciutat i de la nostra terra: la història dels jueus medievals catalans.

A l’edat mitjana la major part de ciutats catalanes, com de la resta de la península, tenien uns barris jueus on els seus habitants vivien en relativa prosperitat. Hi havia de tot, rics i pobres, savis i gent senzilla, però tots units per la seva pertanyença a la religió i cultura jueva i alhora a la seva cultura catalana. No obstant, les seves relacions amb les autoritats tant civils com eclesiàstiques no sempre eren fàcils, i tot sovint les comunitats jueves, minoritàries, eren víctimes d’abusos i vexacions. Era prou comú a més que els poderosos desviessin  les seves responsabilitats envers les misèries de la població assenyalant com a culpables les comunitats jueves. I això cuatllava entre una població cristiana en gran part ignorant i empobrida. Tant va ser així que el 5 d’agost de 1391, dia  de Sant Domènec,  la majoria de calls catalans van ser atacats per multituds embogides.  Els aldarulls van durar tres dies, durant els quals Gran part dels jueus catalans van ser assassinats o obligats a convertir-se al cristianisme.

Milers de jueus de la nit al dia van haver d’adoptar unes creences i uns costums que no eren seus. Van haver de renunciar als seus ritus, el seu menjar, les seves festes, les seves cançons, la llengua dels seus ancestres, la seva identitat. I van aprendre a viure la seva identitat jueva d’amagat, tot sovint arriscant les seves vides per tal de conservar algun vestigi del seu passat. Alguns fins i tot van intentar retornar al judaisme i van ser severament castigats: no hi havia volta enrere.
I aquesta data es va fixar a la memòria de la ciutat: l’antic carrer major del Call es convertí en el carrer Sant Domènec del Call, en memòria de la barbàrie perpetrada.

En aquest temple on avui ens trobem, antiga seu de la sinagoga de de Sanahuja, la comunitat dels tressallits, els forçats, els conversos, van fundar l’església de la santíssima Trinitat, per tal de no ser sospitosos davant la llei cristiana i poder sobreviure en una ciutat, la seva ciutat, que tot d’una els prohibia viure-hi com a jueus.

I la memòria d’aquests jueus es va anar fonent al llarg del temps, generació rere generació, malgrat l’esforç d’alguns de preservar-la per les  generacions que vindrien.

Quan, un segle més tard, l’any 1492, arribà l’edicte d’expulsió de tots els jueus de la península, pocs jueus catalans van poder agafar el camí de l’exili, atès que les seves comunitats havien quedat molt reduïdes d’ençà dels avalots. Aquí acabaria oficialment la història del judaisme català en terres hispanes.

Però el llegat continuà, no només a l’exili, sinó també a casa nostra, a porta tancada, en la clandestinitat i la por de la denúncia. En petits gestos que traspuaven l’enyorat passat jueu, com la celebració del primer pa llevat després de la pasqua, la mona, o en costums que l’intentaven camuflar l’origen jueu, com aquell fer dissabte tan català, la neteja ostensible de la llar que tenia com objectiu evidenciar que no se seguia el descans del xabbat. I tants d’altres que encara avui ens passen desapercebuts i que gràcies a l’arribada de noves comunitats jueves a Catalunya podem començar a identificar, comprendre  i estimar.

Catalunya té un passat jueu. El judaisme medieval català és patrimoni jueu, i patrimoni català. I Catalunya té també un present jueu, que també forma part de la nostra riquesa, del patrimoni multicultural i multireligiós del nostre país.

Avui volem recordar els jueus catalans, els assassinats, els exiliats, els conversos, els descendents dels conversos que en són conscients, però també els que no saben que alguna part del seu llegat, del seu ADN, és jueva. I volem recordar també els membres de les comunitats jueves catalanes actuals, els que comparteixen el nostre dia a dia i que ens ajuden a comprendre i estimar el nostre patrimoni jueu.
 Alguns d’ells  són  descendents d’aquells jueus catalans que van haver d’agafar els camins de l’exili, 

Tenim un deute amb la nostra memòria. Ben aviat, gràcies a la pressió d’associacions preocupades pel patrimoni jueu de la ciutat i per les comunitats jueves actuals i simpatitzants, i gràcies a la tasca invisible i la difusió de molts persones, el carrer Sant Domènec del Call perdrà el seu nom per adoptar el nom d’un dels savis més il·lustres de la comunitat jueva medieval catalana: Rabí Xelomó ben Adret, el Rashba. El Rashba va saber establir les bases de la convivència i la conciliació de la vida jueva dins de les imposicions d’una cultura cristiana, va saber trobar solucions per tal de poder viure de manera pacífica respectant les diverses lleis. Esperem que la seva memòria ens ajudi avui en aquest aprenentatge tan necessari.

Avui gràcies a la vostra presència fem un pas més en la reparació d’un greuge històric,  els nostres avantpassats jueus tornen d’alguna manera a la vida, són rescatats de l’oblit.






Entrevista en Radio Sefarad: “La filla de l’alquimista”, con su autora Sylvia Angelet


Ayer en Radio Sefarad me entrevistaron sobre mi libro, la Filla de l'Alquimista, una publicación ilustrada para niños de 5 a 99 años sobre la memoria judía de Barcelona: Gracias Sarah Calo por tu interés, y espero que os guste!!
Aquí tenéis el enlace de la entrevista.

Y si os interesa, podéis descargar el libro en ibookstore!


Gracias por vuestro apoyo!

“La filla de l’alquimista”, con su autora Sylvia Angelet 

“La filla de l’alquimista”, con su autora Sylvia Angelet


DESDE BARCELONA, CON SARAH CALO – Hay una leyenda que durante siglos ha sido conocida en la antigua judería de Barcelona, y que aún permanece en la memoria de los vecinos que actualmente viven en el barrio gótico. El relato es uno de los que todo buen turista debe escuchar cuando emprende la visita por el Call (o antigua judería) de la ciudad condal. Aguardan dos versiones de la misma historia, pero el desenlace menos trágico y más lógico ha sido objeto de la autora Sylvia Angelet que decidió convertirlo en un libro dirigido a todos los públicos, con ilustraciones inspiradas en la Haggadas catalanas de la Edad Media y realizadas por ella misma.

“La filla del alquimista” es un libro bilingüe editado en inglés/hebreo y catalán/hebreo, con un amplio glosario para conocer el vocabulario relacionado con el mundo hebreo y facilitar al lector que le es desconocido este universo el adentrarse en las costumbres e historia de los judíos.

"The Alchemist’s daughter. A Jewish tale of the old ghetto of Barcelona" Remembering Barcelona's old jewish district


In 1391 the Jewish districts in most Catalan cities were attacked. Many of its inhabitants were forced to convert to Christianity or were killed. Barcelona’ghetto was never rebuilt.
See Book
"The Alchemist’s daughter. A Jewish tale of the old ghetto of Barcelona" is an illustrated book adapted to everyone who wants to bring the reader to the life and customs of the medieval Jewish Catalan districts, the Calls. Through this little story the reader will experience the life of Barcelona’sCall, discover what it meant being a Jew in the Middle Ages in the city of Barcelona, while learning how to read different parts of the city.
"The Alchemist’s daughter” is a story that wants to recover the memory of Catalan medieval Judaism: it is not only a legend, but it is the living witness of a past that struggles to be remembered; a window into a world unknown but sometimes very much ours, an imprint of our memory, the witness of a rich legacy that must be preserved.
The book, based on a legend collected by Joan Amades, and  still alive in Barcelona’s Jewish district, tells the story of a Jewish house victim of a spell: The Alchemist's house.
 Through colourful illustrations, created exclusively for the project, historically documented and inspired in illuminated medieval Catalan Jewish manuscripts, the Catalan Haggadot, the reader delves into the atmosphere of the Jewish Quarter and into the life of some characters wich could have been real , Judith, Moshe and Arnau, the victims of fate that will lead to an impossible love and perhaps to fatality...

Both images and text combine to provide an experience linked to the memory of Catalan medieval Judaism, making tangible the intangible city’s heritage.

Technical data:
Title: "The Alchemist’s daughter. A Jewish tale of the old ghetto of Barcelona
Text and drawings: Sylvia Angelet
Illustrated book for heritage teaching  
58 pages, colour illustrations
Bilingual Book: English-Hebrew, Catalan Hebrew also available (Spanish -hebreu version in progress)
Historically documented book
Illustrations inspired in illuminated Hebrew Catalan manuscripts, the Catalan medieval Haggadot.
It includes a map of Barcelona’s Jewish district and a glossary about medieval Judaism

Now available on iBookstore

"La filla de l'Alquimista. Un conte jueu del Call de Barcelona": Viure la memòria del Call de Barcelona

L’any 1391, els Calls de la majoria de ciutats catalanes foren atacats. Molts dels seus habitants van ser forçats a convertir-se al cristianisme o van ser assassinats. El Call de Barcelona mai no va ser reconstruït.
"La filla de l’alquimista. Un conte jueu del Call de Barcelonaés un llibre il·lustrat adaptat a tots els públics que vol acostar el lector a la vida i costums dels calls jueus catalans. A partir d’aquesta petita història el lector experimentarà la vida del Call, descobrirà què significava ser jueu a l’edat mitjana a la ciutat de Barcelona, mentre aprendrà a llegir diferents espais de la ciutat.
Veure llibre

La filla de l’alquimista és un conte il·lustrat que vol recuperar la memòria del judaisme medieval català: no és tan sols una llegenda, sinó que és el viu testimoni d’un passat que lluita per a ser recordat. Una finestra cap a un món a voltes desconegut però molt nostre, una empremta de la nostra memòria, el testimoni d’un ric patrimoni nostre que cal preservar.
El llibre, basat en una llegenda recollida per Joan Amades, encara viva en la tradició del Call de Barcelona,  ens explica la història d’una casa del Call, víctima d’un encanteri: La casa del Alquimista.

A través d’il·lustracions creades exclusivament per al projecte, documentades històricament i inspirades en manuscrits il·luminats jueus catalans medievals, les Haggadot,  el lector s’endinsa en la vida del Call jueu i d’alguns personatges que podrien haver estat reals, la Judith, el Moixe i l’Arnau, víctimes de l’atzar que els conduirà a un amor impossible i potser a la fatalitat...

La imatge i el text s’uneixen per oferir una experiència actual enllaçada amb la memòria del judaisme català medieval, fent tangible el patrimoni intangible de la ciutat.

Fitxa tècnica:
Text i il.lustracions: Sylvia Angelet
Llibre il·lustrat per la didàctica del patrimoni 
56 planes, il·lustracions a color
Llibre bilingüe: català hebreu, també disponible en anglès-hebreu (versió en castellà -hebreu en preparació)
Llibre rigorosament documentat.
Il·lustracions inspirades en l’art dels manuscrits il·luminats hebreus catalans, les haggadot medievals catalanes.
Plànol desglossat del Call de Barcelona
Glossari específic sobre judaisme medieval
Format: EPUB 2 Fixed layout
Ja disponible  a IBOOKSTORE