Quan parlem de judaisme
català, dels calls catalans, parlem del patrimoni del nostre país, de la nostra
memòria. Una memòria fragmentada, tot sovint oblidada. Una memòria que cal
recuperar i que podem reconstruir a través de la nombrosa documentació que
tenim (actes notarials i responsa), com també de les creacions del
judaisme medieval.
Una de les creacions més
sorprenents i valuoses del judaisme medieval català és el cicle de haggadot il·luminades
realitzades pels volts del segle XIV. Actualment han sobreviscut una dotzena de manuscrits, la majoria bellament il·lustrats i de valor artístic i
documental indiscutible. I aquests llibres són un llegat excepcional que ens
obre una finestra a la vida als calls medievals catalans.
La història ens parla de
fets, de dates. La memòria és el significat d’aquests fets. Podem tenir molta
informació sobre la vida als calls catalans a través per exemple d’actes
notarials i de responsa, però ens manca el nucli central que articula
aquest fets: què volia dir ser jueu a la Catalunya medieval? Quines creences,
aspiracions, tradicions, quines lluites tenien els jueus catalans? La memòria
és actualitzar l’experiència històrica.
A través de l’experiència
visual que ens ofereix el cicle de hagadot, podem actualitzar la memòria del judaisme
medieval català.
L’imperatiu de la memòria és fonamental en el judaisme.
La Torah és un llibre històric, que ens parla d’aquells moments en que el temps
perd la seva linealitat per obrir-se en vertical, aquells moments en que D’u
intervé al costat del seu poble, Israel, de tots aquells moments que cal
recordar. Totes les tradicions jueves són essencialment commemoracions
històriques, inviten a recordar aquests fets tornant-los a viure, a actualitzar
l’experiència d’aquells moments en que la divinitat es manifesta posant a prova
el seu poble o reafirmant el seu pacte. I Pesach és la festa de la memòria per antonomàsia.
Hem de recordar
l'experiència de l'esclavitud, recordar-la de manera activa, tornar-la a viure:
actualitzar l’experiència. Recordar de manera activa és projectar-se en
Una hagadah (plural: hagadot)
és un llibre familiar de caràcter didàctic: és el relat que s’utilitza la nit de Pesach
(Pasqua jueva), durant el sopar, en el qual s’explica com el poble d’Israel va
ser alliberat d’Egipte, segons ve narrat en el llibre de l’Èxode. La hagadah exigeix que "en cada generació, cada persona està
obligada a veure a si mateix o si mateixa com si ell o ella personalment
haguessin sortit d'Egipte . La Hagadà ens obre el camí de la memòria, ens
facilita tornar a experimentar la història de l'èxode d'Egipte, projectar-nos
en la història per tal d'experimentar personalment el pas de l'esclavitud a
l'alliberament, revivint tots els fets, però també els sentiments, el dolor, la
fatiga, l’esperança, la joia de l’alliberament.
Per facilitar la memòria
activa dels fets, l’actualització de l’experiència, la hagadah utilitza dos
mitjans: les accions simbòliques, i les imatges.
Cada paraula, cada gest, cada aliment del sopar de Pesach
descrit a la hagadah és una via per a reviure l’amargura de l’esclavatge (les
herbes amargues), les llàgrimes (api i aigua salada), la
duresa del cor del faraó (ou marró)...
I en cada imatge revivim
els episodis bíblics. La imatge és la possibilitat de recordar la història,
però també d’emmirallar-s’hi, de veure-s’hi involucrat, d’identificar-s’hi. Per
aquesta raó, en les imatges de les hagadot preval un anacronisme que ens mostra
episodis de la història antiga en escenaris medievals. Un anacronisme que
facilita que el jueu medieval s’endinsi en l’experiència històrica. Un
anacronisme visual que ens és particularment valuós ja que ens permet
endinsar-nos en la vida dels jueus catalans medievals.
Una conferència que és
una invitació a un viatge, un viatge visual pel judaisme medieval català a
través de les imatges de les Hagadot. Un viatge que espera ser una experiència que
ens permeti conèixer una mica més d’aquest període, que ens ajudi a fer-nos ‘el
nostre i estimar-lo com mereix. Bon viatge!
