Sant Jordi digital... regalar sense fronteres!!!

Com hem de celebrar Sant Jordi a l'era digital?
Avui en dia, amb la proliferació de tabletes i dispositius digitals, la festa del llibre, Sant Jordi, ens mostra de manera encara més evident l'atzucac en el qual ens trobem: el llibre bascula entre el llibre objecte i el llibre digital. 
Els amants de teories apocalíptiques ens parlen del final d'un temps, però preferim parlar de  nous començaments, de noves oportunitats.
Angelitos Edicions us convida avui a celebrar un Sant Jordi sense fronteres. Envieu el vostre llibre digital als que estan lluny, repartiu l'esperit de sant Jordi. 
Un llibre no només és un objecte, és molt més, és una idea, una finestra a un altre món.
Compartiu la vostra experiència!

Regala'm per Sant Jordi!!!

El regal imprescindible per a aquells i aquelles que ja en tenen prou de fer les coses com cal i que s'atreveixen a ser com són.
"La nena ja en té prou. prou de que li diguin qui ha de ser, com ha de ser, què ha de fer. Perquè el més important no és ser nen o nena, el més important és ser tu".
PROU, de Sylvia Angelet
1ª edició 2006. Llibro artesanal, 12 páginas. En català
2012 edició digital
Ara en format epub!!! Visualització òptima per iPad i iPhone. Compatible amb Readium

El regalo imprescindible para aquellos y aquellas que ya están hartos de hacer las cosas como conviene y que se atreven a ser como són.
"La niña ya está harta, harta de que le digan quien tiene que ser, cómo tienen que ser, qué tienen que hacer. Porque lo más importante no es ser niño o niña, es ser tú mismo".
BASTA, de Sylvia Angelet
1ª edición 2013  (edición digital)
Formato epub!!! Visualización óptima para iPad e iPhone
Compatible con Readium y Kindle


Del Call de Barcelona a la Hagadah de Sarajevo, Sylvia Angelet



Quan parlem de judaisme català, dels calls catalans, parlem del patrimoni del nostre país, de la nostra memòria. Una memòria fragmentada, tot sovint oblidada. Una memòria que cal recuperar i que podem reconstruir a través de la nombrosa documentació que tenim (actes notarials i responsa), com també de les creacions del judaisme medieval.
Una de les creacions més sorprenents i valuoses del judaisme medieval català és el cicle de haggadot il·luminades realitzades pels volts del segle XIV. Actualment han sobreviscut una dotzena de manuscrits, la majoria  bellament il·lustrats i de valor artístic i documental indiscutible. I aquests llibres són un llegat excepcional que ens obre una finestra a la vida als calls medievals catalans.
La història ens parla de fets, de dates. La memòria és el significat d’aquests fets. Podem tenir molta informació sobre la vida als calls catalans a través per exemple d’actes notarials i de responsa, però ens manca el nucli central que articula aquest fets: què volia dir ser jueu a la Catalunya medieval? Quines creences, aspiracions, tradicions, quines lluites tenien els jueus catalans? La memòria és actualitzar l’experiència històrica.
A través de l’experiència visual que ens ofereix el cicle de hagadot, podem actualitzar la memòria del judaisme medieval català.
L’imperatiu de la memòria és fonamental en el judaisme. La Torah és un llibre històric, que ens parla d’aquells moments en que el temps perd la seva linealitat per obrir-se en vertical, aquells moments en que D’u intervé al costat del seu poble, Israel, de tots aquells moments que cal recordar. Totes les tradicions jueves són essencialment commemoracions històriques, inviten a recordar aquests fets tornant-los a viure, a actualitzar l’experiència d’aquells moments en que la divinitat es manifesta posant a prova el seu poble o reafirmant el seu pacte. I Pesach és la festa de la memòria per antonomàsia. Hem de recordar l'experiència de l'esclavitud, recordar-la de manera activa, tornar-la a viure: actualitzar l’experiència. Recordar de manera activa és projectar-se en
Una hagadah (plural: hagadot) és un llibre familiar de caràcter didàctic:  és el relat que s’utilitza la nit de Pesach (Pasqua jueva), durant el sopar, en el qual s’explica com el poble d’Israel va ser alliberat d’Egipte, segons ve narrat en el llibre de l’Èxode. La hagadah exigeix que "en cada generació, cada persona està obligada a veure a si mateix o si mateixa com si ell o ella personalment haguessin sortit d'Egipte . La Hagadà ens obre el camí de la memòria, ens facilita tornar a experimentar la història de l'èxode d'Egipte, projectar-nos en la història per tal d'experimentar personalment el pas de l'esclavitud a l'alliberament, revivint tots els fets, però també els sentiments, el dolor, la fatiga, l’esperança, la joia de l’alliberament.

Per facilitar la memòria activa dels fets, l’actualització de l’experiència, la hagadah utilitza dos mitjans: les accions simbòliques, i les imatges.
Cada paraula, cada gest, cada aliment del sopar de Pesach descrit a la hagadah és una via per a reviure l’amargura de l’esclavatge (les herbes amargues), les llàgrimes (api i aigua salada), la duresa del cor del faraó (ou marró)...

I en cada imatge revivim els episodis bíblics. La imatge és la possibilitat de recordar la història, però també d’emmirallar-s’hi, de veure-s’hi involucrat, d’identificar-s’hi. Per aquesta raó, en les imatges de les hagadot preval un anacronisme que ens mostra episodis de la història antiga en escenaris medievals. Un anacronisme que facilita que el jueu medieval s’endinsi en l’experiència històrica. Un anacronisme visual que ens és particularment valuós ja que ens permet endinsar-nos en la vida dels jueus catalans medievals.
Podeu veure a continuació la conferència realitzada el passat 21 de març a Amics de la Unesco Barcelona, “Del Call de Barcelona ala Hagadah de Sarajevo. Visions creuades”
Una conferència que és una invitació a un viatge, un viatge visual pel judaisme medieval català a través de les imatges de les Hagadot. Un viatge que espera ser una experiència que ens permeti conèixer una mica més d’aquest període, que ens ajudi a fer-nos ‘el nostre i estimar-lo com mereix. Bon viatge!


Judaïsme medieval català



 Durant el segle XIV, a la zona de Barcelona, es va crear una sèrie de llibres il.luminats sorprenent i de gran vellesa: ens referim al cicle de Haggadot de Pesaj jueves. La haggadah és el llibre emprat la nit del 14 de Nissan, per a celebrar el sopar pasqual, el seder de Pesaj. I sembla ser que en els Calls catalans mes famílies consideraven essencial tenir-ne un exemplar. Es confeccionaven per encàrrec, raó per la qual tots tenien fragments comuns, referents al ritual pasqual, i continguts variables. Avui en dia es conserven vuit manuscrits d'aquest cicle. Tenint en compte les físic ciutadà sofertes pel poble jueu durant segles suposen que en deurien haver molts més. Pensem només en a famosa Haggadah de Sarajevo, que va sobreviure als avalots del 1391, l'expulsió de 1492, la inquisició romana el 1606, dues guerres mundials. La persecució nazi i la guerra dels Balcans... Quans manuscrits deurien perdre's en el temps i els infortunis...
I tot plegat ens duu a pensar en moltes coses: primerament, que la majoria de jueus sabien llegir, mentre la majoria de cristians eren analfabets. Que valoraven els llibres i la seves tradicions, essent capaços de gasar fortunes encarregant llibres fets a mà amb miniatures d'una gran qualitat, i en alguns cas treballades amb pà d'or. I finalment la capacitat econòmica d'algunes famílies, que invertien tants diners en tenir una haggadah.
I gràcies a aquesta excepcional documentació, avui en dia podem conèixer una mica més el que significava ser jueu en un Call català. Els nombrosos documents que es conserven ens parlen de la seva història, dels costums, dels llocs on s'ubicaven els diferents espais, fins i tot de petits detals de la vida quotidiana. Les Haggadot ens parlen de la memòria, de com entenien la seva tradició, de la seva cultura visual, molt propera a la cristiana, de la seva concepció del món, de la seva identitat.
Tot sovint es parla de judaïsme català i s'especula sobre quins eren els seus sentiments, la seva identitat com a poble. Avui, redescobrint una Haggadah molt poc coneguda, la Sister Haggadah, sabem que alguns se sentien no només jueus sinó ambé catalans. I que en les miniatures que representaven la fugida dels israelites d'Egipte, els representaven tots orgullosos caminant amb una gran senyera, que també exhibien en creuar el mar roig.
Avui, més que mai, sabem que el judaisme medieval català és també un patrimoni molt nostre que hem tingut amagat durant segles de por i d'intoleràncies. Us deixo dues imatges inèdites i crec que emocionants, d'un poble a la cerca de la seva llibertat. Les ressonàncies actuals són òbvies.
Hag sameaj! Feliç pasqua!




La didáctica del patrimonio intangible.


¿Cómo enseñar el patrimonio intangible?
Definimos como patrimonio intangible, o patrimonio cultural e inmaterial, el conjunto de creaciones y tradiciones genuinas de una cultura que reflejan su identidad, y que señalan el espíritu mismo de una cultura, su elemento estructural o cohesionador. El patrimonio intangible es pues por esencia identitario.
El patrimonio intangible se manifiesta en las genuinas expresiones materiales de una cultura, aunque no se limita a ellas. La memoria de los pueblos, sus mitos, sus creencias… cristalizan en las creaciones materiales de las culturas: música, literatura, arquitectura, artes plásticas, formas de culto…  Pero estos productos de la cultura, estos elementos del patrimonio material, tan solo cobran significado a la luz del espíritu que los concibe. Así pues el patrimonio intangible da sentido y profundidad a los elementos de una cultura. Los hitos históricos de los pueblos, jubileos y monumentos se comprenden a la luz de la memoria, del significado, de su posicionamiento en la escala de valores de una cultura. Sin ello la historia son tan solo fechas huecas en el calendario de la humanidad. La memoria de los pueblos es su patrimonio intangible.

"Scivias", Hildegarda von Bingen. La
transmisión de la experiencia mística
a través de los libros ilustrados
Y la transmisión de la memoria se efectúa de manera oral, de padres a hijos, de abuelos a nietos. Tradición, tradere, transmitir…

Pero hoy nos enfrentamos a nuevos lenguajes, a nuevas cadenas de transmisión del conocimiento. El núcleo familiar se disgrega, la globalización engulle la diversidad cultural, anula identidades, diluye la memoria. ¿Como transmitir esta memoria cuando la cadena tradicional se pierde? ¿Cómo dignificarla?

Libros ilustrados para la didáctica del patrimonio: concebidos a caballo entre la palabra y la imagen, los libros ilustrados son el vehículo idóneo para la transmisión de la experiencia de la memoria. Pues, a diferencia de la historia, calendario de momentos significativos y gestas de una cultura, la memoria está viva y precisa ser experimentada para ser transmitida. La memoria es como la llama que se transmite ardiendo, prendiendo otra mecha. De nada nos sirve explicarla, debemos chamuscarnos los dedos experimentando la memoria, reviviéndola, actualizándola.

"Prou": llibre il.lustrat sobre política de gènere


Angelitos Edicions posa el vostre abast la publicació digital del llibre "PROU" de Sylvia Angelet. 
Una petita història que ens explica les pressions dels models educatius i la importància de l'afirmació personal.

La nena ja en té prou,  prou de que li diguin qui ha de ser, com ha de ser, què ha de fer. Perquè el més important no és ser nen o nena, el més important és ser un mateix.

"Prou" versió online
"Prou" PDF per descarregar

Si ho desitgeu, podeu donar la vostra valoració participant en el projecte de Didàctica de la Imatge emplenant el següent qüestionari.

I sobretot, si us agrada, compartiu-ho!

Shanah Tovah umetuqah! Feliz y dulce año 5773!

Rosh Hashanah es la cabeza del año, el 1er día de Tisri, este año coincidiendo con el atardecer del 16 de setiembre. Rosh Hashanah es el día del recuerdo, hayom hazikaron, el día de recordar la creación del mundo, el día de recordar todas nuestras acciones. A partir de este momento se prepara nuestro destino para el nuevo año 5773. Con cada toque de shofar, el cuerno de carnero, recordamos, somos alentados a escuchar, a despertar el alma. Feliz y dulce 5773!

"Una judía americana en Israel": el sencillo lenguaje de la complejidad

Existen muchas maneras de contar las cosas, como hay muchas cosas que contar, y muchas visiones distintas para cada cosa. Y no es un juego de palabras, es una reflexión provocada a raíz de la lectura de un libro curioso: Una judía americana perdida en Israel , de Sarah Glidden. A caballo entre el cómic, la novel gráfica, el periodismo gráfico, el cuaderno de viajes y la autobiografía,  Una judía americana perdida en Israel  nos relata el viaje que una americana de origen judío realiza a Israel, y nos da una visión bastante clara de lo confusas que son las cosas. Pues una cosa aparece bien clara: hay tantas maneras de vivir el judaísmo como judíos, como hay tantas visiones del conflicto entre Israel y Palestina como realidades. La autora nos sumerge en un universo de experiencias y de sentimientos encontrados, a la búsqueda de respuestas que no plantean sino nuevas preguntas. Y esta riqueza de sentidos y de lecturas, esta polisemia tan real, viene apoyada por el lenguaje mismo de libro. La unión de palabra e imagen permite este salto cualitativo hacia la complejidad inagotable de la experiencia vivida. Y es que la vida nunca es sólo tal como la contamos, es siempre algo más… Una lectura amena y muy recomendable