Entrevista en Radio Sefarad: “La filla de l’alquimista”, con su autora Sylvia Angelet


Ayer en Radio Sefarad me entrevistaron sobre mi libro, la Filla de l'Alquimista, una publicación ilustrada para niños de 5 a 99 años sobre la memoria judía de Barcelona: Gracias Sarah Calo por tu interés, y espero que os guste!!
Aquí tenéis el enlace de la entrevista.

Y si os interesa, podéis descargar el libro en ibookstore!


Gracias por vuestro apoyo!

“La filla de l’alquimista”, con su autora Sylvia Angelet 

“La filla de l’alquimista”, con su autora Sylvia Angelet


DESDE BARCELONA, CON SARAH CALO – Hay una leyenda que durante siglos ha sido conocida en la antigua judería de Barcelona, y que aún permanece en la memoria de los vecinos que actualmente viven en el barrio gótico. El relato es uno de los que todo buen turista debe escuchar cuando emprende la visita por el Call (o antigua judería) de la ciudad condal. Aguardan dos versiones de la misma historia, pero el desenlace menos trágico y más lógico ha sido objeto de la autora Sylvia Angelet que decidió convertirlo en un libro dirigido a todos los públicos, con ilustraciones inspiradas en la Haggadas catalanas de la Edad Media y realizadas por ella misma.

“La filla del alquimista” es un libro bilingüe editado en inglés/hebreo y catalán/hebreo, con un amplio glosario para conocer el vocabulario relacionado con el mundo hebreo y facilitar al lector que le es desconocido este universo el adentrarse en las costumbres e historia de los judíos.

"The Alchemist’s daughter. A Jewish tale of the old ghetto of Barcelona" Remembering Barcelona's old jewish district


In 1391 the Jewish districts in most Catalan cities were attacked. Many of its inhabitants were forced to convert to Christianity or were killed. Barcelona’ghetto was never rebuilt.
See Book
"The Alchemist’s daughter. A Jewish tale of the old ghetto of Barcelona" is an illustrated book adapted to everyone who wants to bring the reader to the life and customs of the medieval Jewish Catalan districts, the Calls. Through this little story the reader will experience the life of Barcelona’sCall, discover what it meant being a Jew in the Middle Ages in the city of Barcelona, while learning how to read different parts of the city.
"The Alchemist’s daughter” is a story that wants to recover the memory of Catalan medieval Judaism: it is not only a legend, but it is the living witness of a past that struggles to be remembered; a window into a world unknown but sometimes very much ours, an imprint of our memory, the witness of a rich legacy that must be preserved.
The book, based on a legend collected by Joan Amades, and  still alive in Barcelona’s Jewish district, tells the story of a Jewish house victim of a spell: The Alchemist's house.
 Through colourful illustrations, created exclusively for the project, historically documented and inspired in illuminated medieval Catalan Jewish manuscripts, the Catalan Haggadot, the reader delves into the atmosphere of the Jewish Quarter and into the life of some characters wich could have been real , Judith, Moshe and Arnau, the victims of fate that will lead to an impossible love and perhaps to fatality...

Both images and text combine to provide an experience linked to the memory of Catalan medieval Judaism, making tangible the intangible city’s heritage.

Technical data:
Title: "The Alchemist’s daughter. A Jewish tale of the old ghetto of Barcelona
Text and drawings: Sylvia Angelet
Illustrated book for heritage teaching  
58 pages, colour illustrations
Bilingual Book: English-Hebrew, Catalan Hebrew also available (Spanish -hebreu version in progress)
Historically documented book
Illustrations inspired in illuminated Hebrew Catalan manuscripts, the Catalan medieval Haggadot.
It includes a map of Barcelona’s Jewish district and a glossary about medieval Judaism

Now available on iBookstore

"La filla de l'Alquimista. Un conte jueu del Call de Barcelona": Viure la memòria del Call de Barcelona

L’any 1391, els Calls de la majoria de ciutats catalanes foren atacats. Molts dels seus habitants van ser forçats a convertir-se al cristianisme o van ser assassinats. El Call de Barcelona mai no va ser reconstruït.
"La filla de l’alquimista. Un conte jueu del Call de Barcelonaés un llibre il·lustrat adaptat a tots els públics que vol acostar el lector a la vida i costums dels calls jueus catalans. A partir d’aquesta petita història el lector experimentarà la vida del Call, descobrirà què significava ser jueu a l’edat mitjana a la ciutat de Barcelona, mentre aprendrà a llegir diferents espais de la ciutat.
Veure llibre

La filla de l’alquimista és un conte il·lustrat que vol recuperar la memòria del judaisme medieval català: no és tan sols una llegenda, sinó que és el viu testimoni d’un passat que lluita per a ser recordat. Una finestra cap a un món a voltes desconegut però molt nostre, una empremta de la nostra memòria, el testimoni d’un ric patrimoni nostre que cal preservar.
El llibre, basat en una llegenda recollida per Joan Amades, encara viva en la tradició del Call de Barcelona,  ens explica la història d’una casa del Call, víctima d’un encanteri: La casa del Alquimista.

A través d’il·lustracions creades exclusivament per al projecte, documentades històricament i inspirades en manuscrits il·luminats jueus catalans medievals, les Haggadot,  el lector s’endinsa en la vida del Call jueu i d’alguns personatges que podrien haver estat reals, la Judith, el Moixe i l’Arnau, víctimes de l’atzar que els conduirà a un amor impossible i potser a la fatalitat...

La imatge i el text s’uneixen per oferir una experiència actual enllaçada amb la memòria del judaisme català medieval, fent tangible el patrimoni intangible de la ciutat.

Fitxa tècnica:
Text i il.lustracions: Sylvia Angelet
Llibre il·lustrat per la didàctica del patrimoni 
56 planes, il·lustracions a color
Llibre bilingüe: català hebreu, també disponible en anglès-hebreu (versió en castellà -hebreu en preparació)
Llibre rigorosament documentat.
Il·lustracions inspirades en l’art dels manuscrits il·luminats hebreus catalans, les haggadot medievals catalanes.
Plànol desglossat del Call de Barcelona
Glossari específic sobre judaisme medieval
Format: EPUB 2 Fixed layout
Ja disponible  a IBOOKSTORE

PROYECTO PLAZA SALOMÓ BEN ADRET “EL RASHBA”: MANIFESTO

“Amics del Call” es un colectivo abierto de personas interesadas en el patrimonio judío medieval de la Ciudad de Barcelona, con un objetivo común: reivindicar la  memoria del Call de Barcelona, la memoria del judaísmo medieval catalán
  
Para este fin
Reivindicamos el cambio de nomenclatura de la placeta Manel Ribé del barrio del Call por el de Plaça Salomó Ben Adret “el Rashba”.

Por varias razones:
  •  Es necesario normalizar el patrimonio judío catalán de la ciudad: el judaísmo catalán es un patrimonio rico que debe ser recuperado y puesto en valor. Y para ello necesitamos indicios, símbolos, que nos permitan rehabilitar la memoria del Call de Barcelona y romper un silencio hoy inadmisible.
  • El derecho al nombre: el judaísmo catalán no sólo tiene derecho a la memoria, a ser recordado, sino también tiene derecho a ser nombrado. Poner el nombre de Salomó Ben Adret a una plaza de Barcelona es reconocer la historia y establecer un compromiso con el patrimonio.
  • Un nombre se convierte en símbolo y referencia de un pasado histórico: la plaza Salomó Ben Adret nos permite dar a conocer la época dorada del judaísmo medieval catalán. Las adyacentes Sant Domènec del Call y San Ramon del Call ilustran su acoso y exterminio. A través de la nomenclatura de las calles del Call es posible pues crear una ruta comprensiva por el barrio explicando los episodios reales de la comunidad judía de Barcelona, facilitando referencias históricas al pasado del judaísmo medieval catalán.


¿Por qué Salomó Ben Adret?
Salomó Ben Adret “el Rashba” es considerado el personaje histórico más emblemático del Call de Barcelona:
  • Líder de la aljama -comunidad judía- de Barcelona durante el siglo XII, conocido como  Rabino de Barcelona.
  • Talmudista y jurisconsulto de proyección internacional. Autor de un corpus extensísimo de “Responsa” de valioso valor histórico, jurídico, halájico y humano.
  •   Protagonista en la polémica maimonidiana y defensor de la ortodoxia.



Por qué la placeta Manel Ribé?
      Por su emplazamiento, en el corazón del Call de Barcelona.
      En ella se encuentra el actual Centro de Interpretación del Call, equipamiento del MUHBA dedicado a la historia del judaísmo medieval catalán.
      Se trata de una plaza de reciente creación, abierta tras la explosión de una bomba durante la guerra civil española. Inicialmente llamada placeta del Call, en la década de los 60 se cambió su nombre por el de Manel Ribé, en honor al fallecido caporal de la Guardia Urbana de Barcelona y jefe de Ceremonial del Ayuntamiento de la ciudad.
Es necesario subrayar de que en ningún momento pretendemos causar un agravio a la memoria de Manel Ribé, ya que estamos convencidos de que podrá ser reubicado a otra plaza de mayor importancia de la geografía urbana, y más acorde con su figura.

La placeta Manel Ribé es pues el lugar indicado para honrar la memoria de Salomó Ben Adret “el Rashba”, y para recordar el judaísmo medieval catalán, al ser un emplazamiento estratégico y de alto valor simbólico

Así pues, y por todas la razones arriba expuestas, reivindicamos el cambio de nomenclatura de la placeta Manel Ribé por el de

PLAÇA SALOMÓ BEN ADRET “EL RASHBA”

Más información sobre el proyecto:

Contacto:

Join us in Facebook:




Sant Jordi digital... regalar sense fronteres!!!

Com hem de celebrar Sant Jordi a l'era digital?
Avui en dia, amb la proliferació de tabletes i dispositius digitals, la festa del llibre, Sant Jordi, ens mostra de manera encara més evident l'atzucac en el qual ens trobem: el llibre bascula entre el llibre objecte i el llibre digital. 
Els amants de teories apocalíptiques ens parlen del final d'un temps, però preferim parlar de  nous començaments, de noves oportunitats.
Angelitos Edicions us convida avui a celebrar un Sant Jordi sense fronteres. Envieu el vostre llibre digital als que estan lluny, repartiu l'esperit de sant Jordi. 
Un llibre no només és un objecte, és molt més, és una idea, una finestra a un altre món.
Compartiu la vostra experiència!

Regala'm per Sant Jordi!!!

El regal imprescindible per a aquells i aquelles que ja en tenen prou de fer les coses com cal i que s'atreveixen a ser com són.
"La nena ja en té prou. prou de que li diguin qui ha de ser, com ha de ser, què ha de fer. Perquè el més important no és ser nen o nena, el més important és ser tu".
PROU, de Sylvia Angelet
1ª edició 2006. Llibro artesanal, 12 páginas. En català
2012 edició digital
Ara en format epub!!! Visualització òptima per iPad i iPhone. Compatible amb Readium

El regalo imprescindible para aquellos y aquellas que ya están hartos de hacer las cosas como conviene y que se atreven a ser como són.
"La niña ya está harta, harta de que le digan quien tiene que ser, cómo tienen que ser, qué tienen que hacer. Porque lo más importante no es ser niño o niña, es ser tú mismo".
BASTA, de Sylvia Angelet
1ª edición 2013  (edición digital)
Formato epub!!! Visualización óptima para iPad e iPhone
Compatible con Readium y Kindle


Del Call de Barcelona a la Hagadah de Sarajevo, Sylvia Angelet



Quan parlem de judaisme català, dels calls catalans, parlem del patrimoni del nostre país, de la nostra memòria. Una memòria fragmentada, tot sovint oblidada. Una memòria que cal recuperar i que podem reconstruir a través de la nombrosa documentació que tenim (actes notarials i responsa), com també de les creacions del judaisme medieval.
Una de les creacions més sorprenents i valuoses del judaisme medieval català és el cicle de haggadot il·luminades realitzades pels volts del segle XIV. Actualment han sobreviscut una dotzena de manuscrits, la majoria  bellament il·lustrats i de valor artístic i documental indiscutible. I aquests llibres són un llegat excepcional que ens obre una finestra a la vida als calls medievals catalans.
La història ens parla de fets, de dates. La memòria és el significat d’aquests fets. Podem tenir molta informació sobre la vida als calls catalans a través per exemple d’actes notarials i de responsa, però ens manca el nucli central que articula aquest fets: què volia dir ser jueu a la Catalunya medieval? Quines creences, aspiracions, tradicions, quines lluites tenien els jueus catalans? La memòria és actualitzar l’experiència històrica.
A través de l’experiència visual que ens ofereix el cicle de hagadot, podem actualitzar la memòria del judaisme medieval català.
L’imperatiu de la memòria és fonamental en el judaisme. La Torah és un llibre històric, que ens parla d’aquells moments en que el temps perd la seva linealitat per obrir-se en vertical, aquells moments en que D’u intervé al costat del seu poble, Israel, de tots aquells moments que cal recordar. Totes les tradicions jueves són essencialment commemoracions històriques, inviten a recordar aquests fets tornant-los a viure, a actualitzar l’experiència d’aquells moments en que la divinitat es manifesta posant a prova el seu poble o reafirmant el seu pacte. I Pesach és la festa de la memòria per antonomàsia. Hem de recordar l'experiència de l'esclavitud, recordar-la de manera activa, tornar-la a viure: actualitzar l’experiència. Recordar de manera activa és projectar-se en
Una hagadah (plural: hagadot) és un llibre familiar de caràcter didàctic:  és el relat que s’utilitza la nit de Pesach (Pasqua jueva), durant el sopar, en el qual s’explica com el poble d’Israel va ser alliberat d’Egipte, segons ve narrat en el llibre de l’Èxode. La hagadah exigeix que "en cada generació, cada persona està obligada a veure a si mateix o si mateixa com si ell o ella personalment haguessin sortit d'Egipte . La Hagadà ens obre el camí de la memòria, ens facilita tornar a experimentar la història de l'èxode d'Egipte, projectar-nos en la història per tal d'experimentar personalment el pas de l'esclavitud a l'alliberament, revivint tots els fets, però també els sentiments, el dolor, la fatiga, l’esperança, la joia de l’alliberament.

Per facilitar la memòria activa dels fets, l’actualització de l’experiència, la hagadah utilitza dos mitjans: les accions simbòliques, i les imatges.
Cada paraula, cada gest, cada aliment del sopar de Pesach descrit a la hagadah és una via per a reviure l’amargura de l’esclavatge (les herbes amargues), les llàgrimes (api i aigua salada), la duresa del cor del faraó (ou marró)...

I en cada imatge revivim els episodis bíblics. La imatge és la possibilitat de recordar la història, però també d’emmirallar-s’hi, de veure-s’hi involucrat, d’identificar-s’hi. Per aquesta raó, en les imatges de les hagadot preval un anacronisme que ens mostra episodis de la història antiga en escenaris medievals. Un anacronisme que facilita que el jueu medieval s’endinsi en l’experiència històrica. Un anacronisme visual que ens és particularment valuós ja que ens permet endinsar-nos en la vida dels jueus catalans medievals.
Podeu veure a continuació la conferència realitzada el passat 21 de març a Amics de la Unesco Barcelona, “Del Call de Barcelona ala Hagadah de Sarajevo. Visions creuades”
Una conferència que és una invitació a un viatge, un viatge visual pel judaisme medieval català a través de les imatges de les Hagadot. Un viatge que espera ser una experiència que ens permeti conèixer una mica més d’aquest període, que ens ajudi a fer-nos ‘el nostre i estimar-lo com mereix. Bon viatge!