Religió contra filosofia? L'anatema de Barcelona de 1305

El conflicte entre la religió i la raó, entre el pensament i la fe, entre el dit progrés i la tradició. Aquestes no són paraules modernes, ens acompanyen des de la nit dels temps. Podem creure que el primer home que va aprendre a pensar va ser admirat....i temut! Pensar per un mateix és posar en dubte el grup, la tradició, les creences..... la comunitat jueva medieval va patir aquest conflicte de forma violenta. Ens ho ha explicat aquest vespre Manel Forcano en la seva conferència 'L'ANATEMA DE BARCELONA DE 1305 CONTRA ELS ESTUDIS FILOSÒFICS. EL PAPER DE SALOMÓ BEN ADRET'. Els seguidors de Maimònides al.legoritzaven la paraula segrada, i els tradicionalistes en veien un perill: la fe trontollava, els costums, les prescripcions de les sagrades escriptures amenaçaven en esvair-se .... la confrontació era virulenta, i havia de ser aturada. Amabari de Lunel va implorar Salomó Ben Adret, màxima autoritat es la seva època, de fer un anatema, una condemna, i finalment ho va aconseguir. I quines van ser les seves instruccions? Ningú no podria estudiar filosofia abans dels 25 anys, els racionalistes no podrien predicar ni a sinagogues ni escoles, la Torà tenia prioritat sobre els estudis científics, i es proscribien els llibres que propagaven les idees racionalistes (lo qual no incloïa tots els llibres científics, es respectava Maimònides!)... Un atentat contra la llibertat de pensament, o la lucidesa de pensar que la raó ha d'estar temperada per l'edat i l'experiència??? Cadascú que ho valori com vulgui..... si més no el Rashba condemnava les idees, però deixava en pau les persones. .... com vaig sentir fa anys que deia en Raimon Pannikar, jo no tinc perquè respectar les teves idees, però atu com a ésser viu, humà, com a persona, et respecto.... Crec que aquest petit relat ens marca un camí de convivència possible i necessari, que cadascú pensi com vulgui, però respectem-nos!