Del Call de Barcelona a la Hagadah de Sarajevo, Sylvia Angelet

Quan parlem de judaisme català, dels calls catalans, parlem del patrimoni del nostre país, de la nostra memòria. Una memòria fragmentada, tot sovint oblidada. Una memòria que cal recuperar i que podem reconstruir a través de la nombrosa documentació que tenim (actes notarials i responsa), com també de les creacions del judaisme medieval.

Una de les creacions més sorprenents i valuoses del judaisme medieval català és el cicle de haggadot il·luminades realitzades pels volts del segle XIV. Actualment han sobreviscut una dotzena de manuscrits, la majoria  bellament il·lustrats i de valor artístic i documental indiscutible. I aquests llibres són un llegat excepcional que ens obre una finestra a la vida als calls medievals catalans.

La història ens parla de fets, de dates. La memòria és el significat d’aquests fets. Podem tenir molta informació sobre la vida als calls catalans a través per exemple d’actes notarials i de responsa, però ens manca el nucli central que articula aquest fets: què volia dir ser jueu a la Catalunya medieval? Quines creences, aspiracions, tradicions, quines lluites tenien els jueus catalans? La memòria és actualitzar l’experiència històrica.

A través de l’experiència visual que ens ofereix el cicle de hagadot, podem actualitzar la memòria del judaisme medieval català.

L’imperatiu de la memòria és fonamental en el judaisme. La Torah és un llibre històric, que ens parla d’aquells moments en que el temps perd la seva linealitat per obrir-se en vertical, aquells moments en que D’u intervé al costat del seu poble, Israel, de tots aquells moments que cal recordar. Totes les tradicions jueves són essencialment commemoracions històriques, inviten a recordar aquests fets tornant-los a viure, a actualitzar l’experiència d’aquells moments en que la divinitat es manifesta posant a prova el seu poble o reafirmant el seu pacte. I Pesach és la festa de la memòria per antonomàsia. Hem de recordar l'experiència de l'esclavitud, recordar-la de manera activa, tornar-la a viure: actualitzar l’experiència. Recordar de manera activa és projectar-se en

Una hagadah (plural: hagadot) és un llibre familiar de caràcter didàctic:  és el relat que s’utilitza la nit de Pesach (Pasqua jueva), durant el sopar, en el qual s’explica com el poble d’Israel va ser alliberat d’Egipte, segons ve narrat en el llibre de l’Èxode. La hagadah exigeix que "en cada generació, cada persona està obligada a veure a si mateix o si mateixa com si ell o ella personalment haguessin sortit d'Egipte . La Hagadà ens obre el camí de la memòria, ens facilita tornar a experimentar la història de l'èxode d'Egipte, projectar-nos en la història per tal d'experimentar personalment el pas de l'esclavitud a l'alliberament, revivint tots els fets, però també els sentiments, el dolor, la fatiga, l’esperança, la joia de l’alliberament.

Per facilitar la memòria activa dels fets, l’actualització de l’experiència, la hagadah utilitza dos mitjans: les accions simbòliques, i les imatges.

Cada paraula, cada gest, cada aliment del sopar de Pesach descrit a la hagadah és una via per a reviure l’amargura de l’esclavatge (les herbes amargues), les llàgrimes (api i aigua salada), la duresa del cor del faraó (ou marró)...

I en cada imatge revivim els episodis bíblics. La imatge és la possibilitat de recordar la història, però també d’emmirallar-s’hi, de veure-s’hi involucrat, d’identificar-s’hi. Per aquesta raó, en les imatges de les hagadot preval un anacronisme que ens mostra episodis de la història antiga en escenaris medievals. Un anacronisme que facilita que el jueu medieval s’endinsi en l’experiència històrica. Un anacronisme visual que ens és particularment valuós ja que ens permet endinsar-nos en la vida dels jueus catalans medievals.

Podeu veure a continuació la conferència realitzada el passat 21 de març a Amics de la Unesco Barcelona, “Del Call de Barcelona ala Hagadah de Sarajevo. Visions creuades”

Una conferència que és una invitació a un viatge, un viatge visual pel judaisme medieval català a través de les imatges de les Hagadot. Un viatge que espera ser una experiència que ens permeti conèixer una mica més d’aquest període, que ens ajudi a fer-nos ‘el nostre i estimar-lo com mereix. Bon viatge!